El depredador de l'Àrtic

L’ós polar (Ursurs maritimus en llatí i nanook en inuit) es troba competint per el primer lloc en ser el carnívor terrestre més gran de tota la Terra junt amb el seu cosí l’ós Kodiak. La seva alimentació es basa en foques, morses, petites balenes i algun peix de tant en tant.

Es tracta d’un enorme mamífer que es troba entre els 2 i 2’6 metres de llargada i pesa entre 350 i 680 kg (durant l’hivern perden molta massa corporal a causa de la hibernació que duen a terme durant els foscos mesos de fred).

Aquests óssos tenen uns sentits de l’olfacte i l’oïda extraordinaris, molt més fins que els de qualsevol gos. Milers d’anys d’evolució han anat aguditzant els sentits i les característiques d’aquest fascinant animal per a adaptar – lo a les condicions tan particulars de l’Àrtic, la regió més hostil del nostre planeta.

Les dues condicions més importants per a un caçador a l’Àrtic (i l’ós polar és el caçador àrtic per excel·lència) són: estar protegit del fred i un camuflatge per a passar desapercebut. Si ens fixem en la coloració de l’ós aquestes dues condicions indispensables semblen contradictòries: per a passar desapercebut a l’Àrtic, el pelatge ha de ser blanc, però és sabut que el color que absorbeix millor la radiació solar i, per tant, ajuda a retenir més calor a dins del cos és el negre. Com soluciona aquesta contradicció l’ós? Resulta que, al contrari del que hom s’esperaria, sota la mata de pèl (que proporciona un bon aïllament tèrmic), la pell de l’ós és de color negre!!

Però, és clar, si el pèl que recobreix la seva pell és blanc, aquest inutilitza la capacitat de la pell negra d’aconseguir captar radiació solar!! El que succeeix és que el pèl de l’ós no és blanc!! És transparent!! La radiació solar travessa el seu pelatge i queda absorbida per el color negre; l’aparença blanca de l’ós polar es deu al fenomen òptic que pateix la llum quan travessa i es reflexa en el conjunt de cànules transparents que conformen el pelatge del gran depredador polar.

L’ós polar no té cap depredador en el seu hàbitat natural. Això fa que sigui un animal terriblement curiós capaç de nedar molts quilòmetres per a trobar menjar.

Sorprenentment, tot i arribar a pesar més de mitja tona, és capaç de caminar sobre les plaques de gel que es trencarien sota el pes d’un home adult. Això es deu a la constitució de les seves potes. A més, és un excel·lent nedador, capaç de caçar foques enmig d’una tempesta o fugir bussejant dels caçadors inuit.  

Un parell de curiositats més d’aquest animal són la seva doble parpella (que protegeix els seus ulls de la sal de l’aigua, el gel i la radiació solar durant els mesos de lluentor total) i que, segons diuen els inuit, és un animal esquerrà! Utilitza la urpa esquerra per a donar cops letals a les seves presses!