L’Alba d’una nova era per a la investigació a Catalunya.
“És molt difícil
imaginar totes les bogeries, que les coses són en realitat
Els electrons
actuen com ones... Bé, no exactament...
Actuen com
partícules... Bé, no exactament...”
L’any 1896 l’alemany Wilhem Röntgen va descobrir els
raigs X, donant el tret de sortida a una nova era per a estudiar el món
microscòpic.
Aquest descobriment va fer possible que Ernest Rutherford
pogués veure, per primera vegada, l’aspecte de l’àtom. Aquesta troballa va
suposar una autèntica revolució i va obrir les portes a la física quàntica, que
estudia les partícules més diminutes de la matèria, mostrant – nos un món
desconcertant i misteriós.
Avui dia, un segle i escaig desprès, aquest micromón
segueix fascinant a la ciència. El passat mes de març de 2010 es va inaugurar a
Cerdanyola del Vallés ALBA, el Laboratori de Llum de Sincrotró, que es troba
entre els millors del món. El projecte ha estat impulsat per el Doctor Ramón
Pascual, catedràtic de Física Teòrica de la UAB i president de la Comissió
Executiva de l’ALBA.
ALBA és l’únic Sincrotró que tenim al sud – oest d’Europa,
i permetrà que molts dels investigadors espanyols que, fins ara, havien de
marxar a l’estranger a realitzar els seus experiments, tinguin fàcil accés a la
llum que es genera al sincrotró.
Amb aquesta llum podran registrar des dels processos que
duen a terme els virus per a infectar cèl·lules, fins a l’anàlisi dels pigments
d’un retaule gòtic del segle XV sense danyar – lo.
Tot això està molt bé, però, per a què més serveix i, què
és un Sincrotró? Doncs bé, un Sincrotró no és una altra cosa que un anell
circular de grans dimensions, a l’interior del qual es fan corre electrons a
velocitats properes a la de la, és a dir, a energies molt elevades.
El moviment dels electrons genera corrent elèctric (el
que ens arriba a casa esta causat per aquest fenomen físic), aquest “corrent”
generat al sincrotró emet una llum de propietats extraordinàries que es pot
utilitzar per a penetrar en qualsevol tipus de material.
Això es deu a que la ona de llum del sincrotró és molt
més intensa que qualsevol altra font de llum convencional: ni més ni menys que
un milió de milions de vegades més intensa que la llum solar!
Els electrons viatgen per l’anell de l’ALBA en formes de
“paquets” que emeten llum polsada, la qual cosa permet fer “fotografies” de
l’objecte que es vol estudiar. La qual cosa fa possible que aquesta llum sigui
tan útil i indispensable per als investigadors que desitgin estudiar
estructures molt petites.
El sincrotró es pot utilitzar com a eina insubstituïble
en molts camps d’investigació, des de la física i la química, fins a la
medicina o la biologia, fet que demostra la importància de la
interdisciplinació en els temps que corren. A més, també pot aplicar-se per a
fabricar objectes molt petits (nanotecnologia), per a dissenyar diversos tipus
de fàrmacs o, fins i tot, per a desenvolupar nous materials enfocats a diverses
indústries, per exemple, materials per a la construcció d’estructures de gàbies
per a l’aqüicultura.
El fet de que a Catalunya es pugui disposar d’un parc
científic d’aquesta importància condicionarà el País com un centre de recerca
d’alt nivell, poden rebre a investigadors d’aquí, però també a investigadors
estrangers provinents de la resta d’Europa, la qual cosa produirà grans
beneficis culturals, científics i econòmics.
Considerar els laboratoris de llum per a la investigació
i recerca científica ajuda a avançar la ciència en totes les seves diferents
disciplines, de fet, el meu professor de Química General, en certa ocasió va
dir: “Abans, quan els químics volien estudiar una mostra, la dissolien a lo bruto perdent molt de material per el
camí... Llavors van arribar els físics i ens van donar els Raigs X,
revolucionant l’estudi microscòpic amb aquestes fonts lluminoses i, de pas,
rebaixar les despeses de material perdut al laboratori...”, comentari que torna
a donar força a la importància de la interdisciplinació i, també, a la inversió
econòmica en estructures dedicades a la investigació.
El matemàtic de la UPC Claudi Alsina, a la seva obra “El
Club de la Hipotenusa” va escriure: “La rivalidad entre equipos de fútbol nunca
tendrá la tradición que tiene estra rivalidad entre disciplinas. El dinero para
la ciencia es escaso y los aspirantes son muchos”. Vist aquest comentari,
potser forà bo considerar i replantejar-se en que s’inverteixen els diners dels
fons públics ja que, com s’ha vist abans, la interdsiciplinació és molt
important per a la ciència i la “competició”, la rivalitat, no fa altra cosa que
perjudicar-la.
Amb la posada apunt final d’avui del Sincrotró ALBA ha
començat una nova etapa de recerca a Catalunya, la llum emprada en la
investigació en aquest laboratori pot encendre de nou la torxa de la recerca
catalana.
