Ibn al-Haytam

Ibn al-Haytam (965-1039), també conegut amb el nom de Alhazen o al-Basir per el seu lloc de naixement, és considerat, des del punt de vista de la història de la Ciència, “l’inventor” del mètode científic i, per tant, el primer científic “de veritat” del món. Diuen que va inventar el mètode científic per a demostrar les seves idees sobre que la llum que arriba als nostres ulls prové del Sol, convidant als incrèduls a mirar fixament a l’astre rei.

Alhazen fou un matemàtic, físic i astrònom musulmà que va realitzar importants contribucions als principis de la Òptica (a partir dels quals es va començar a desenvolupar tota aquesta ciència de la llum) i també a la concepció d’experiments científics, de manera que va anar polint el mètode científic.

Alhazen es considerat el físic més important de la Edat Mitjana. Al contrari que Ptolomeu (un dels altres grans científics de la Història), creia que la llum que ens permet veure provenia del Sol i que els objectes que careixen de llum pròpia tan sols reflecteixen la llum que els hi arriba del Sol i és així com els veiem. Aquesta idea, junt amb altres, va ajudar a treballar els fonaments de la Òptica geomètrica. De fet, la gran contribució teòrica d’Alhazen a la Òptica fou que va separar llum i objecte, és a dir, la llum no era una propietat intrínseca dels objectes que veiem, sinó que era el “medi” a partir del qual l’ull, intermediari de la visió, era capaç de visualitzar l’objecte en concret i, per tant, permetre’ns percebre el món que ens envolta. Va escriure el “Llibre d’Òptica”, considerat el primer tractat de lents de la història i, en el qual, apart d’exposar les seves idees fonamentals sobre la llum i la visió, va descriure la imatge d’un objecte formada en la retina humana a causa del cristal·lí (vist com una lent).

A més, Alhazen, també va estudiar els fenòmens de la refracció i la reflexió de la llum, l’origen de l’Arc de Sant Martí, el moviment dels astres, va proposar la idea de finitud de l’espessor de l’atmosfera terrestre i va construir la primera càmera fosca, important instrument científic per a la experimentació de l’Òptica i, també, per al desenvolupament de la fotografia.

Per saber-ne més:

• L’ull com a sistema òptic: http://cienciacarrer.blogspot.com.es/2013/01/lull-com-instrument-optic.html
• El model de visió d’Alhazen (en castellà): http://intercentres.edu.gva.es/iesleonardodavinci/fisica/Vision/Luz-vision04.htm
• Breus inicis de la concepció de la fotografia: http://www.retinamagazine.com/noticias.php?idnota=45&seccion=4

Ada Lovelace

Ada Augusta Byron King, comtessa de Lovelace va néixer a Londres el 10 de Desembre de 1815, essent la única filla legítima del poeta anglès Lord Byron.

Ada Lovelance es va criar en una ambient rodejat de poesia i les arts literàries, no obstant, de ben petita ja va decidir que de gran volia ser matemàtica i metafísica.

Als 17 anys va començar a traduir els treballs matemàtics de Laplace junt amb la matemàtica Mary Sommerville, treballs que posteriorment es van poder utilitzar a Cambridge gràcies a les seves traduccions.

Ada també va conèixer a l’inventor britànic Charles Babbage, el qual va ser el causant de la seva inclinació cap a la computació, d’aquesta manera Ada Lovelance va ser la primera programadora en la història dels computadors.

El seu primer treball, junt a Babbage, va ser la creació d’una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials.

A més de relacionar-se amb Charles Babbage, Ada va tenir l'oportunitat de conèixer personalment a Sir David Brewster (físic britànic), Charles Wheatstone (físic i inventor britànic, conegut especialment pel seu treball a l'electricitat), Charles Dickens (novel·lista anglès) i Michael Faraday (químic i físic anglès, inventor del motor elèctric, el generador i la dinamo).

Com a primera dona en el món dels ordinadors, Lovelace ocupa un espai sensible en el quadre de figures històriques i ens recorda que les dones i la informàtica sempre han tingut una estreta relació, des del començament, ocupant un rol decisiu i no simplement una presència testimonial.

Moltes han estat les dones que han realitzat grans aportacions a la informàtica, però només Ada compta amb un llenguatge de programació que porta el seu nom. El 1979 el Departament de Defensa dels Estats Units va crear un llenguatge de programació basat en Pascal en honor a Ada Byron anomenat llenguatge de programació ADA. Va ser el primer reconeixement a la seva feina després de la seva mort.

Ada Lovelace va morir el 27 de Novembre de 1852.

Christian Doppler

Christian Andres Doppler va néixer a Salzburg, Àustria, el 28 de Novembre de 1803.

Havia nascut en una família de paletes però a causa de problemes de salut no va poder continuar amb el negoci familiar i va començar a estudiar física i matemàtiques a Viena i a Salzburg. L’any 1841 va començar a treballar com a professor a la Universitat de Praga i també va començar a investigar. Precisament, l’any 1842 publicà el seu treball més important i conegut sobre el fenomen físic conegut avui dia com l’efecte Doppler. 

L’efecte Doppler és el fenomen que podem observar diàriament quan veiem passar una ambulància pel carrer. Si està sonant la sirena de l’ambulància podem comprovar com el so de la sirena es va tornant més agut a mesura que s’apropa cap a nosaltres i més greu a mesura que se’ns allunyà.  Se sol enunciar aquest fenomen com “l’aparent canvi de freqüència d’una ona produït per el moviment relatiu de la seva font, de l’observador o ambdós”.

La historia diu que va contractar una banda de música i la va fer tocar a sobre d’un carro en moviment pel mig de Praga per a demostrar experimentalment el fenomen que duu el seu nom.

Christian Doppler, durant els seus anys de professor i investigador a la Universitat de Praga va publicar més de 50 articles d’investigació en matemàtiques, física i astronomia. Tot i la seva productivitat editorial, no va tenir gaire èxit com a professor i matemàtic, amb la notable excepció de la admiració cap a moltes de les seves idees per part de l’eminent matemàtic Bernard Bolzano.

Bolzano no va ser l’únic gran científic i contemporani de Doppler amb el qual aquest va tenir contacte, hi ha una interessant anècdota entre Doppler i el pare de la genètica, Gregor Mendel.

L’any 1850 Christian Doppler va ser anomenat director de l’Institut de Física Experimental de la Universitat de la Imperial ciutat de Viena. Mendel va sol·licitar una plaça com a professor investigador a l’Institut però Doppler, al no quedar gaire impressionat amb la habilitat matemàtica de Mendel, la a rebutjar. No obstant, mesos més tard, es va acabar admetent a la Universitat de Viena al pare de la genètica.

La carrera com a investigador de Doppler va quedar interrompuda per la Revolució del Març de 1848. Pocs anys desprès del seu nomenament com a director de l’Institut de Física Experimental, a causa dels seus problemes de salut, es va retirar a Venècia, on va morir el dia 17 de Març de l’any 1853, a la edat de 49 anys.

Sant Albert Magne

Sant Albert Magne va néixer a Lauingen, Baviera, entre 1193 i 1206 (la data no està del tot clara) en una noble família de la diòcesis de Augsburg.

Va començar els estudis sobre lleis a Pàdua (Padova, Itàlia) al voltant de 1220, on va profunditzar en els estudis de la filosofia aristotèlica. L’any 1224 sentí la crida de Déu i entrà a formar part de la Ordre de Predicadors . 

L’any 1228 retorna a la seva pàtria i es dedica a la ensenyança  a Colonia, tot i que va anar a altres centres i va acabar de professor a La Sorbona de París, a on va tenir de deixeble predilecte a Sant Tomàs d’Aquino.

Apart de predicar i de dedicar – se a la docència, a París, va treballar en la traducció, classificació i comentant el textos d’Aristòtil. També va estudiar botànica i alquímia i va realitzar nombrosos experiments els quals, ell entenia, servien per a classificar els fets observar, idea força diferent de la dels fundadors de la ciència moderna com va ser Galileo Galilei.

Un dels seus treballs més importants va ser el descobriment de l’arsènic (en botànica i alquímia), tot i que també va fer treballs destacables en els camps de la geografia i l’astronomia on explicava, amb arguments força sòlids, que la Terra no era plana sinó rodona.

L’any 1260 va ser ordenat bisbe de la seu de Ratisbona, càrrec que va abandonar l’any 1263, desprès d’haver solucionat greus problemes de la diòcesi amb el consentiment del Papa Urbà IV.

Va morir el 15 de novembre de 1280 (a la edat de 87 o 74 anys, depenent de les fonts) .

L’any 1622 va ser beatificat, tot i que la canonització no va ser fins el 16 de desembre de 1931, per el Papa Piu XI, que el va proclamar Doctor de la Església, títol equivalent a la canonització.

Sant Albert es celebra el 15 de novembre i és el sant patró dels estudiants de ciències naturals, químiques i exactes.

Henrietta Leavitt

“Equipat amb els seus cinc sentits, l'home explora l'Univers que l'envolta i a aquesta aventura l'anomena Ciència".

Edwin Hubble, astrònom

Henrietta Swan Leavitt (1868 – 1921) va ser una astrònoma americana que va descobrir que la lluentor de les estrelles depenia de la intensitat de la llum i de la distància. A partir dels seus estudis es van poder determinar les distàncies d’objectes molt llunyans, com ara, les galàxies.

Nascuda a Lancaster (Massachusets) va realitzar els seus estudis al Radcliffe College a la edat de 24 anys. Un anys més tard va entrar a treballar com a treballadora voluntària, de calculadora, a l’Observatori del Harvard College.

Treballava per a l’astrònom Edward Charles Pickering com tantes altres dones feien a l’Observatori del Harvard College.

Va haver de treballar de calculadora perquè, l’any 1892, l’Astronomia encara era considerada una ciència d’homes, i se li pagava el que vindrien a ser uns vuit euros la hora.

No obstant aquesta dificultat Henrietta va realitzar grans descobriments en Astronomia. Duent a terme l’estudi de les plaques fotogràfiques que analitzava (ja que aquesta era part de la feina de les “calculadores”) va observar cert patró repetit en el comportament de les Cefeides (unes estrelles variables).

L’any 1912 va publicar un article titulat Períodes de 25 estrelles variables en el petit núvol de Magallanes on s’explicava que, segons les dades que havia estudiat, les estrelles del Núvol de Magallanes emetien una llum intermitent i tenien major lluminositat quan més gran era el seu període, la qual cosa semblava succeir d’una manera força predictible.

A partir d’aquest article es va poder calcular la distància entre les Cefeides: existia, per fi, una manera força precisa de mesurar la distància entre estrelles molt llunyanes.

L’astrònom Edwin Hubble va utilitzar el treball de Leavitt per als seus estudis i poder afirmar l’any 1924 que l’Univers no estava format només per la nostra galàxia, la Via Làctia, sinó per moltes galàxies molt llunyanes. A partir d’aquest fet, es va poder treballar en l’estudi de la mida de l’Univers i en el de l’expansió d’aquest.

Va morir de càncer l’any 1921, als 53 anys. Desprès de la seva mort, el matemàtic Gösta Mittag – Leffler va proposar – la per al Premi Nobel, però no se li va atorgar perquè el Premi Nobel només es concedeix en vida.

Per saber – ne més:

• Llibre: Una breu història de gairebé tot. Autor: Bill Bryson. Editorial: RBA
• Llibre: Antes de Hubble, Miss Leavitt. Autor: George Johnson. Editorial: ???
• Pàgina web (en anglès) sobre dones que s’han dedicat a l’Astronomia: http://www.womanastronomer.com/hleavitt.htm

Neil Armstrong

“Un petit pas per a un home, però un gran pas per a la humanitat”.

Neil Armstrong

Neil Armstrong va néixer a Wapakoneta, Ohio (USA), el 5 d’Agost de 1930.

Va desenvolupar un gran interès i afició per volar des de ben petit: amb sis anys va fer un vol que el va enamorar en un aeroplà Ford Tri – Motor. Fet que va provocar que, a la edat de 15 anys, comences classes de vol que es pagava realitzant feines bàsiques en tallers mecànics d’aeronàutica.

Amb 17 anys va rebre la llicencia de vol y va començar els estudis universitaris d’Enginyeria Aeronàutica a la Universitat Purdue, becat per la Marina dels Estats Units d’Amèrica.

L’any 1949 va ser cridat per la Marina per a complir el servei militar, i l’any 1950 va participar en la Guerra de Corea on va volar en un total de 78 missions militars.

Acabada la guerra, l’any 1952, va entrar a formar part del Comitè Consultiu Nacional (NACA) on va treballar durant 17 anys com a enginyer, pilot de proves, astronauta i administrador. La seva valia va ser decisiva per a seleccionar – lo per a mantenir la feina en el traspàs de la NACA a NASA.

L’any 1962 se’l va seleccionar com a un dels nou astronautes de la NASA de la segona classe per a ser escollits. Va rebre un dur entrenament durant els següents quatre anys.

El 16 de Març de 1966 va volar en la seva primera missió espacial: com a comandant del Gemini 8.

El 16 de Juliol de 1969 Armstrong es va enlairar, com a comandant de la missió Apollo 11, el seu famós viatge a la Lluna junt amb Michael Collins i Edwin “Buzz” Aldrin.

La missió Apollo 11 va ser un èxit total i Armstrong va ser el primer ésser humà en trepitjar la superfície lunar: “És un petit pas per a un home, però un gran pas per a la humanitat” varen ser les seves paraules en posar el peu sobre el satèl·lit terrestre.

Armstrong es va caracteritzar per ser sempre el més discret dels tripulants de l’Apollo 11, concedia poques entrevistes i va intentar portar una vida tranquil·la a la seva granja d’Ohio i impartint classes d’enginyeria a la universitat.

Desprès de l’Apollo 11 va continuar la seva feina a la NASA, on val la pena destacar la seva intervenció en la Comissió Rogers per a investigar, estudiar i descobrir els motius del terrible i dramàtic accident del transbordador Challenger.

Neil Armstrong va morir el passat 25 d’Agost de 2012, 20 dies desprès d’haver complert els 82 anys, desprès de les complicacions d’una intervenció quirúrgica de bypass. Desprès de la seva defunció, la seva família va dir: “Per a honorar a en Neil, tenim una simple sol·licitud: honorar el seu exemple de servei, compliment i modèstia, i la propera vegada que caminin fora en una nit clara i vegin la Lluna somrient, creiem que en Neil els guinyarà l’ull”.

Neil Armstrong (1930 – 2012) descansa entre les estrelles.

Per saber – ne més:

• Llibre: Espacio. Autor: James A. Michener. Editorial: Plaza&Janes.
• Llibre: La Aventura Espacial, un libro desplegable. Autor: Anton Radevsky. Editorial: Könemann.
• Pàgina web sobre la missió Apollo 11 on s’explica amb detall i pas a pas com es va realitzar aquesta: http://wechoosethemoon.org/
• Breu vídeo d’homenatge a Neil Armstrong (en castellà): http://www.youtube.com/watch?v=lXP5Q_F7QZI&feature=plcp