Per a celebrar el tancament de les
Olimpíades 2012 un breu article sobre els grans corredors de la prehistòria.
Els ornitòpters eren dinosaures
amb unes potes semblants a les de les aus actuals, eren uns corredors
excel·lents.
Rèplica en miniatura de d’iguanodont, el hipsilofodón era un dinosaure dels catalogats com a “dents llargues
i estirades” que vivia a Europa. Mesurava poc més de 2 metres de longitud i
dempeus sobre les potes del darrere era poc més alt que un home adult. Gràcies
a un esquelet molt lleuger i a les seves llargues potes rematades en afilades
urpes, el hipsilofodón pot fugir a tota velocitat quan es veu atacat.
Aquest dinosaure era un gran corredor de la prehistòria, i es mereix,
clarament, la cita en aquesta llista d’atletes prehistòrics.
L' heterodontosaure era un petit
dinosaure corredor que no mesurava gaire més d’1,20 metres de longitud. La cosa
extraordinària respecte a aquest dinosaure eren les seves dents: les davanteres
tenien fils com els nostres incisius, perfectes per a tallar els vegetals més
durs (nosaltres els emprem com a incisius i tallem enciam i altres vegetals d’aquest
tipus). A darrere tenia enormes ullals semblants als canins que utilitzem per a
esgarrar l’aliment.
Abans d’empassar – se el menjar, l’heterodontosaure, el mastegava amb unes
enormes dents posteriors que actuaven de molars.
Aquest rèptil es mereix, clarament, la classificació de “rèptil de dents variats”!
D’altra banda, tenim a un cosinet africà anomenat lesotosaure (trobat a Lesotho). Es tracta d’un dels dinosaures bípedes
més antics. Va viure durant el Juràssic a les regions més càlides d’Àfrica.
Poc més gran que un gos, tenia el morro força curt i punxegut amb una forma
de bec, farcit de dents petits i fins que li permetien arrencar les plantes,
però no masticar – les abans d’empassar – se – les.
El darrer atleta d’aquesta llista és el scutelosaure, descobert recentment a Estats Units. Es tracta d’un
dinosaure amb una cua molt desenvolupada i unes potes davanteres més llargues
que les de la majoria de dinosaures bípedes, gràcies a aquest fet, a vegades,
es desplaçava a quatre potes. Tenia una pell curiosa que recordava a la pell
dels cocodrils: una cuirassa d’escates recoberta de plaques òssies.
Els ornitòpters eren una família de dinosaures veloços que van demostrar
una perfecta adaptació al medi, combinant un esquelet lleuger amb uns músculs potents
a les cames. A més, les seves dentadures eren perfectes per menjar vegetals.
Totes aquestes combinacions van donar a una família de dinosaures atletes
que va acabar esdevenint el que ara coneixem com a aus.
