Mostrando entradas con la etiqueta Paleontología. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Paleontología. Mostrar todas las entradas

lunes, 13 de agosto de 2012

Born to Run: atletisme prehistòric

Per a celebrar el tancament de les Olimpíades 2012 un breu article sobre els grans corredors de la prehistòria.

Els ornitòpters eren dinosaures amb unes potes semblants a les de les aus actuals, eren uns corredors excel·lents.

Rèplica en miniatura de d’iguanodont, el hipsilofodón era un dinosaure dels catalogats com a “dents llargues i estirades” que vivia a Europa. Mesurava poc més de 2 metres de longitud i dempeus sobre les potes del darrere era poc més alt que un home adult. Gràcies a un esquelet molt lleuger i a les seves llargues potes rematades en afilades urpes, el hipsilofodón pot fugir a tota velocitat quan es veu atacat.
Aquest dinosaure era un gran corredor de la prehistòria, i es mereix, clarament, la cita en aquesta llista d’atletes prehistòrics.


L' heterodontosaure era un petit dinosaure corredor que no mesurava gaire més d’1,20 metres de longitud. La cosa extraordinària respecte a aquest dinosaure eren les seves dents: les davanteres tenien fils com els nostres incisius, perfectes per a tallar els vegetals més durs (nosaltres els emprem com a incisius i tallem enciam i altres vegetals d’aquest tipus). A darrere tenia enormes ullals semblants als canins que utilitzem per a esgarrar l’aliment.
Abans d’empassar – se el menjar, l’heterodontosaure, el mastegava amb unes enormes dents posteriors que actuaven de molars.
Aquest rèptil es mereix, clarament,  la classificació de “rèptil de dents variats”!

D’altra banda, tenim a un cosinet africà anomenat lesotosaure (trobat a Lesotho). Es tracta d’un dels dinosaures bípedes més antics. Va viure durant el Juràssic a les regions més càlides d’Àfrica.
Poc més gran que un gos, tenia el morro força curt i punxegut amb una forma de bec, farcit de dents petits i fins que li permetien arrencar les plantes, però no masticar – les abans d’empassar – se – les.

El darrer atleta d’aquesta llista és el scutelosaure, descobert recentment a Estats Units. Es tracta d’un dinosaure amb una cua molt desenvolupada i unes potes davanteres més llargues que les de la majoria de dinosaures bípedes, gràcies a aquest fet, a vegades, es desplaçava a quatre potes. Tenia una pell curiosa que recordava a la pell dels cocodrils: una cuirassa d’escates recoberta de plaques òssies.

Els ornitòpters eren una família de dinosaures veloços que van demostrar una perfecta adaptació al medi, combinant un esquelet lleuger amb uns músculs potents a les cames. A més, les seves dentadures eren perfectes per menjar vegetals.
Totes aquestes combinacions van donar a una família de dinosaures atletes que va acabar esdevenint el que ara coneixem com a aus.

sábado, 14 de julio de 2012

Adéu, Home de Neandertal!


“Aquests primers europeus varen ser persones com Tu i Jo. És commovedor veure els desafiaments als que es van enfrontar. Persones com Tu i Jo van vèncer als Neandertals. Persones com Tu i Jo van sobreviure a l’Edat de Gel!"

Alice Roberts, paleontòloga i antropòloga  


L’home de Neandertal presenta un dels misteris més fascinants de la prehistòria: ningú sospitava de la seva existència fins que, al 1856, van sortir a la llum les restes d’una criatura humana que no tenia cap semblança amb els homínids prehistòrics.

La primera deducció va ser que es tractava de l’eslavó perdut entre l’Homo Erectus i l’Homo Sapiens, però molt aviat van començar els dubtes: el seu crani era massa diferent al de l’home modern, la part posterior d’aquest acabava amb una característica protuberància occipital.

Durant molt de temps es va creure que les restes pertanyien a una criatura més propera a l’animal que a l’ésser humà, però amb el temps i la recerca es va concloure que es tractaven de les restes d’un homínid.

L’home de Neandertal va ser el primer en conquerir les coves i cavernes, les quals es va convertir en la primera “llar” per als éssers humans prehistòrics. A moltes localitats d’Europa i Àsia, els investigadors, han descobert restes de la vida quotidiana del Neandertal: fogueres amb pedres disposades en cercle, ossos trossejats, fragments de sílex, etc.

Resultat evident, doncs, que l’Home de Neandertal va conquerir les coves.

Però, fa 35.000 anys, uns altres homínids van arribar a Europa, segurament procedents d’Àfrica, passant per Orient Pròxim. Els nouvinguts tenien el front alt, el mentó ben definit, els pòmuls pronunciats i els arcs superficials no massa sortits. En definitiva: es tractava d’un tipus d’humans molt semblants a l’home modern.

Els antropòlegs anomenen a aquest tipus d’home Homo Sapiens Sapiens.

Aquest va ser el punt on va començar la proliferació de l’Homo Sapiens Sapiens i l’home de Neandertal es va anar extingint lentament. No es coneixen les causes d’aquesta desaparició, però en algun moment concret de la història, les petjades de l’home de Neandertal desapareixen.

Segons alguns especialistes la extinció va ser causada per malalties introduïdes per els nouvinguts. D’altres, en canvi, creuen que el Sapiens Sapiens va desplaçar per la força al Neandertal. Alguns altres, en canvi, consideren que el Sapiens Sapiens tenia una tècnica més avançada i, per tant, va aconseguir adaptar – se millor al medi ambient.

Experts consideren que l’últim refugi de l’Home de Neandertal va ser a les 140 coves del Peñón de Gibraltar. Àfrica es trobava allà a poca distància per vía marítima. Per què el neandertalensis no va cercar una nova terra? Segons aquests experts, li faltava l’estímul de la curiositat, molt característic del Sapiens Sapiens. L’home de Neandertal es contentaba amb el present, pensava molt poc en el futur i, potser, així va perdre la batalla front a l’emprenedor humà modern.

L’home de Neandertal recorre tota Europa durant gairebé 100.000 anys, viatja a Pròxim Orient i desapareix sense deixar cap mena de rastre. Queden molts interrogants sense resposta.

Per saber – ne més: