La principal raó de que el cel sigui blau es deu a la anomenada dispersió de Rayleigh (en honor al
físic Lord Rayleigh).
.jpg)
La dispersió de Rayleigh és la dispersió de la llum visible (o de qualsevol
altre tipus de radiació electromagnètica)
a causa de xoc amb partícules molt menors que la longitud d’ona dels fotons
(partícules de llum) dispersats en aquest “xoc”.
Si la mida de les partícules és més gran que la longitud d’ona, la llum no
se separa i les longituds d’ona no es dispersen. Això és el que succeeix quan
la llum travessa un núvol, neu, grans de sal o de sucre.
La mida de les partícules dels gasos atmosfèrics és menor que la longitud d’ona
de la llum blava (que és la que té més facilitat per a dispersar – se), això fa
que els raigs de llum blava de la llum que ens arriba del nostre Sol es
dispersin fent zig – zag per tota la atmosfera i que quan arribin als nostres
ulls “ens sembli” que tot el cel és blau.
Quan el Sol es pon, els raigs de llum han de travessar més partícules (més
volum de gas atmosfèric) per a arribar als nostres ulls, i per això el cel es
veu vermellós.
S’ha observat que desprès d’una explosió volcànica les sortides i postes de
Sol són més espectaculars i excepcionals a la regió de la erupció.
Per a entendre una miqueta més la
dispersió: la dispersió de la llum
és un fenomen fàcilment observable amb un prisma de vidre (Isaac Newton va
deduir les bases de la Òptica experimentant amb un prisma). Quan la llum incideix
sobre un prisma de vidre, la seva trajectòria es desvia una miqueta, i en
sortir del prisma podem veure un curiós i petit arc de Sant Martí (com amb el clàssic dibuix de Pink Floyd). Aquest
fenomen és el que anomenem dispersió de la llum.
Podem observar que el color blau es desvia més que el color vermell, la
qual cosa coincideix amb el raonament explicat anteriorment de la dispersió de
Rayleigh!
No hay comentarios:
Publicar un comentario