Química de cinema

Georges Méliès era un mag il·lusionista francès que es va veure captivat per les possibilitats de les càmeres fotogràfiques en els espectacles de màgia. És considerat l’inventor dels efectes especials, i moltes de les seves gravacions originals, antigament donades per perdudes, s’han pogut recuperar gràcies a la Química.

Els avenços científics i tecnològics van poder fer possible la invenció del cinema a partir de la fotografia. Els germans Lumière varen ser dels primers en aconseguir dotar de realitat a les imatges en moviment (el famós ensurt del públic del cinema al creure que el tren que “sortia” de la pantalla els atropellaria), ja que originalment les cintes de cinema estaven fetes de paper: un material molt fràgil que feia que els fotogrames es veiessin a “salts” i a trossos.

Per aquestes raons, al segle XIX, es va passar del paper al cel·luloide, que no és altra cosa que el nom comercial del nitrat de cel·lulosa (sintetitzat per primer cop l’any 1845 per Christian Schönbein) acondicionat per a fotografia o cinema. Es tracta d’un material molt flexible i alhora resistent a la humitat i a les tensions, no obstant, es tracta d’un material molt inflamable, fet que provocava grans riscos d’incendi a les sales on es guardava i manipulava la cinta de vídeo.

El cel·luloide es tracta d’un polímer que s’ha emprat per a una gran diversitat de camps: per a explosions, com a propalant en els motors dels coets, per a fotografia i pintura, i per al cinema, on es va utilitzar fins al 1940, que se’l va substituït per altres compostos, com ara: triacetat de cel·lulosa i poliester.

La degradació del nitrat de cel·lulosa, a causa de la desnitratització (desaparició de nitrats), dels suports cinematogràfics es fa present amb la edat de cada pel·lícula. Dominant aquesta degradació espoden intentar restaurar les cintes antigues (com en el cas de les del genial Méliès)!!!

Per saber – ne més:

• Vídeo d’elaboració de nitrat de cel·lulosa: http://www.youtube.com/watch?v=U8ANe3yvvUc