martes, 4 de septiembre de 2012

Les proves experimentals del Big Bang


“Equipat amb els seus cinc sentits, l'home explora l'Univers que l'envolta i a aquesta aventura l'anomena Ciència".

Edwin Hubble, astrònom

Tota teoria científica es construeix a partir d’un entramat de conceptes, models i observacions, capaços d’explicar adequadament els fenòmens estudiats.

La teoria del Big Bang és la millor aproximació científica per a explicar l’origen de l’Univers: va néixer a partir d’una gran explosió.

El fonament matemàtic d’aquesta teoria el constitueix la teoria de la relativitat general desenvolupada per el físic Albert Einstein a principis del segle XX. Ara bé, com ja s’ha dit, tota teoria científica s’ha de reforçar amb observacions de la natura per a considerar – se vàlida, en el cas del Big Bang tenim tres punts de verificació experimental:

  1. L’expansió de l’Univers
  2. Les proporcions (relatives) dels elements primordials
  3. La radiació del fons de microones


L'expansió de l’Univers

L’any 1916, Albert Einstein, va fer els primers passos fonamentals cap a la teoria del Big Bang amb el desenvolupament de la teoria de la relativitat general i la construcció d’un model (primerament estàtic) de l’Univers.

Darrera d’Einstein, l’any 1922, el matemàtic i meteoròleg rus Alexander Friedmann va proposar un model d’Univers en expansió, basant – se en que l’Univers aparenta ser el mateix des de qualsevol punt d’observació.

L’any 1929 l’astrònom nord – americà Edwin Hubble, a partir dels treballs d’Henrietta Leavitt, i de les observacions del fenomen astronòmic conegut amb el nom de desplaçament cap al roig comparades amb el conegut Efecte Doppler, va constatar que les galàxies s’allunyen les unes de les altres a una velocitat proporcional a la distància que les separa. Aquest fet es coneix avui dia com la Llei de Hubble i va ser la explicació d’un model d’Univers en expansió verificat experimentalment.

Els elements primordials

L’any 1948, l’estudiant de doctorat Ralph Alpher, conjuntament amb el seu tutor George Gamow, va proposar una imatge d’un Univers calent inicial. Aquest model permetia explicar, a partir de la teoria del Big Bang, l’aparició d’elements lleugers (com ara l’hidrogen i l’heli) com a conseqüència de processos entre electrons, protons i neutrons. Podent predir quines havien estat les proporcions inicials per a poder explicar la seva abundància en un Univers primordial.
L’any 1965 el físic Jim Peebles va fer un càlcul aproximat que concordava satisfactòriament amb els valors experimentals.

Poc desprès dels càlculs de Peebles, Ralph Alpher i Robert Herman van predir que la radiació provinent d’aquestes primeres etapes de l’Univers hauria de ser present encara en forma de radiació de fons amb un valor de pocs graus per sobre del zero absolut (0 graus Kelvin), corresponent a – 273,15ºC.

La radiació de fons de microones

La teoria prediu que hauríem de ser capaços de detectar la radiació provinent dels instants inicials de la formació de l’Univers en forma de radiació de microones (tal i com van predir Alpher i Herman).

L’any 1965, els físics nord – americans Arno Penzias i Robert Wilson, que treballaven per a la Bell Telephone, van provar el funcionament d’un detector de microones extremament sensible. El que van enregistrar va ser una proporció molt més gran de soroll de la esperada que, a més, provenia de totes les direccions i era constant.

Aquesta radiació equivalia a una temperatura de – 270ºC, exactament la predita amb la teoria del Big Bang tenint en compte el fet de la expansió de l’Univers i del temps transcorregut des de l’instant inicial fins al dia de l’observació de Penzias i Wilson.

Penzias i Wilson van rebre el premi Nobel de Física l’any 1979 per el seu gran descobriment, decisiu en l’acceptació de la teoria del Big Bang.


Per saber – ne més:


No hay comentarios:

Publicar un comentario