jueves, 12 de julio de 2012

Caçant mosques sense moure's


“L’amor per totes les criatures vivents és el més noble atribut de l’home.”
Charles Darwin, autor de "L'Origen de les espècies"

La Venus atrapamosques (Dionaea muscipula) és una planta carnívora de la família de les Droseraceae, originaria de les costes de Carolina del Sud, que atrapa preses vives, principalment insectes i aràcnids. 

La manera que té de “caçar” és un impressionant giny biològic: una fulla dividida en dos lòbuls vermellosos (degut a la presencia d’antocianina) plens de mucílag (una substància vegetal viscosa semblant a l’alcohol) que contenen tres pèls sensitius cadascun; quan un insecte toca un dels pèls s’activa un mecanisme contrarellotge: si en 20 segons l’insecte toca un dels altres 5 pèls s’activa el mecanisme de captura i els dos lòbuls s’acosten un a l’altra fins a tancar la trampa.

Aquesta condició de doble contacte és un mecanisme natural d’estalvi d’energia en cas de que l’objecte capturat fos pols o algun objecte sense cap valor nutritiu.

Les plantes carnívores de la família de les Droseraceae han evolucionat per a ser caçadors a causa d’una necessitat evolutiva: completar una pobre nutrició en minerals.

En general, les plantes es caracteritzen per ser capaces de generar el seu propi aliment a partir del mecanisme de la fotosíntesi, agafant energia solar i absorbint aigua i substàncies minerals del sòl.

En el cas de les Droseraceae el sòl del seu habitat natural és molt pobre ja que es tracta d’un medi àcid (amb un pH de 5 o 6).

La adaptació evolutiva es troba completament definida: la manca de nutrients al subsòl la va empenyer a desenvolupar un nou mecanisme d’alimentació.



Per saber – ne més:


No hay comentarios:

Publicar un comentario