“A curt termini no tinc proposat
aturar-me. Vull entendre l’Univers i respondre les grans preguntes. Això és el
que em fa seguir endavant”.
Stephen W. Hawking
Estimat/ada lector/a, mentre
llegeixes aquestes paraules, milions de partícules estan creuen els teus ulls,
les mans amb les que sostens aquesta revista, el teu cos. Aquestes partícules
venen de les galàxies més llunyanes, de la nit dels temps. Són els raigs
còsmics.
Quan acabis de llegir aquesta frase,
el nostre Sol haurà emès més neutrins (una partícula elemental) que la suma de
tots els grans de sorra de totes les platges i deserts del nostre petit
planeta. Mentre segueixis llegint, aquesta quantitat superarà el nombre d’àtoms
que composen tots els organismes humans vius del moment (i dels que ara mateix
estan veient la llum!!).
Has de saber que, als teus ulls, no
només entren els fotons (les partícules que formen la llum) que et permeten
llegir aquestes línies. Una increïble pluja de partícules els travessa i,
també, a la resta del teu organisme i a tot el planeta Terra.
Aquesta constant pluja microscòpica
esta formada per una gran varietat de partícules (un zoològic de partícules,
millor dit!!) de noms tant exòtics com ara neutrins, muons, pions, etc.
No obstant això, dins d’aquest ampli
i “particular” (perdó per el joc de paraules) ventall, les partícules més
importants i significatives per a l’estudi científic són els neutrins.
Aquestes estranyes i
“fantasmagòriques” partícules han portat de cap als físics de partícules des de
que es va intuir la seva existència a principis del segle XX de la mà del físic Wolfang Pauli (foren Frederick
Reines –premi Nobel de física l’any 1995 –i el seu col·lega Clyde Cowan els qui
varen observar aquestes estranyes partícules), el seu origen encara ens és
parcialment desconegut, són guardianes dels grans secrets de l’origen del
nostre Univers i de la situació actual d’aquest.
D’on venen aquestes curioses
partícules sense càrrega?
Doncs provenen de l’interior de les estrelles, són
producte de les reaccions que es donen a l’interior d’aquestes, com també
succeeix amb la reacció d’anihilació d’un electró amb la seva antipartícula, el
positró (el contacte/anihilació d’un electró i un positró produeix
dos fotons), d’aquí prové una de les explicacions sobre la llum que generen les
estrelles.
Aquestes partícules viatgen des de
les profunditats de l’espai fins a nosaltres, sent portadors i testimonis dels
successos més violents de l’univers, com ara la mort d’una estrella.
Capturar aquestes partícules
“trapelles” pot ajudar a revelar-nos els majors secrets de l’Univers, és per això que als físics els hi resulten tan interessants.
En general, els neutrins no
interactuen amb gairebé res (tenen una massa molt petita – es necessiten
aproximadament uns 100.000 neutrins per a igualar la massa d’un electró –i no
tenen càrrega elèctrica, fet que fa que sigui impossible detectar-los amb
aparells i instruments convencionals sensibles al camp electromagnètic). Creuen
impertorbables les grans distàncies de l’Univers com si no hi hagués matèria en
tot aquest tram, i arriben a la Terra, on prossegueixen amb el seu ancestral
viatge.
La part positiva de tot això és que,
tot i que estem contínuament submergits en un “mar” de neutrins, són totalment innocus,
amb prou feines interactuen amb el nostre cos.
Ara bé, només ens arriben neutrins a
la Terra? No! Tal i com ja he dit abans, hi ha un ventall immens de partícules
“plovent” sobre els nostres caps. El 98% de les partícules que arriben a
l’atmosfera terrestre, la travessen, creuen l’escorça terrestre i prossegueixen el seu
viatge còsmic, són protons i partícules alfa (àtoms d’Heli) d’alta energia.
Partícules primàries
Al conjunt de protons i de partícules
alfa, se’l coneix amb el nom de “partícules primàries”.
Aquestes partícules
primàries, al arribar a la nostra atmosfera, interaccionen amb ella i amb el
camp magnètic de la Terra.
Aquesta interacció produeix les
anomenades “partícules secundàries”, les quals, a diferencia dels seus germans
(els neutrins), podem observar.
A nivell del mar s’observa (en
xifres aproximades): un 72% de muons, un 15% de fotons i un 9% de neutrons (que
no són pas com els neutrins anteriorment esmentats).
Què ens diuen?
L’observació de totes aquestes
partícules ens ajuda a entendre i comprendre la constitució bàsica de l’Univers
a un nivell, diguem-ne, més “íntim”.
La investigació en cosmologia i en
física de partícules ens aporta una quantitat de coneixement sorprenent sobre
el nostre Univers i, alhora, ens suposa l’obertura a més i més noves incògnites
en la comprensió de la fuga còsmica.
Malauradament, tot i que se n’estiguin produint de nous contínuament, molts neutrins són antiquíssims (alguns estaven a primera fila observant els esdeveniments del Big Bang!!) i resulta una autèntica llàstima no ésser capaços d’estudiar-los com és degut, ja que ens aportarien una informació d’incalculable valor per al coneixement humà sobre l’Univers; òbviament, tal i com va dir el físic Stuart Clark: “Alguns astrònoms fingeixen tenir totes les respostes, però no les tenim, i el públic aprecia la nostra honestedat. A la ciència li queden moltes coses per a descobrir i un gran camí a recórrer”.
Tal i com va dir Albert Einstein:
“Aquestes observacions i noves teories em semblen molt interessants i
prometedores. Tot i així em temo que no responen a la més antiga”. A la humanitat ens queda un llarg camí per recórrer
en la nostre comprensió d’un indret tant immens com és el nostre Cosmos.
Per saber – ne més:
- Article del número 101 (Juny de 2011) de Ciència i Societat de la revista: l’Ametlla d’Arenys. Autor: Tony Marzoa Domínguez.
- Articles de la web Materia:
No hay comentarios:
Publicar un comentario