En la nostra vida quotidiana ens trobem amb converses d’aquest tipus:
-
- Quant peses?
- - Peso 60 kilos.
La qual és una conversa d’allò més normal a la nostra vida diària. No
obstant, no ens adonem de que, científicament, estem cometent un gran error
conceptual: una cosa és la massa i
una altra de diferent és el pes.
La massa (i no em refereixo a la
de la pizza o la dels pastissos de
l’àvia) és una magnitud física, de fet és una de les magnituds fonamentals de la Física. D’entrada i de manera intuïtiva
tothom sap que és la massa, però el concepte és més complex del que ens pensem.
La massa es tracta d’un índex, és a dir, d’un numeret que ens informa del
grau de resistència que té un cos a ser accelerat. Com més massa té un cos més
costa accelerar – lo.
El fet de que sigui un índex no ens hauria d’estranyar pas, ja que a la
vida quotidiana fem servir tota mena d’índexs: la nota d’un examen (de 0 a 10)
és un índex, l’Ibex – 35 també és un índex, la temperatura també ho és i, de
manera paral·lela a aquest últim, la humitat també. La massa es tracta doncs
d’un altre índex que ens informa de si a un cos li costa molt o poc ser
accelerat.
Antigament ala massa se l’anomenava coeficient
d’inèrcia, ja que, com més massa tingui un cos, més tendirà a estar en l’estat
de moviment en què es troba i, per tant, més força haurem de fer per accelerar –
lo i canviar – li l’estat de repòs.
Si apliquem la mateixa força sobre dos cossos de masses totalment diferents
(com podrien ser una pilota de futbol i una furgoneta) podrem observar que el
cos amb menys massa (la pilota) s’accelerarà i començarà a moure’s abans que no
pas el cos amb més massa (la furgoneta).
La força que fa la Terra sobre nosaltres és l’anomenada força gravitatòria,
i és exactament la mateixa que fem nosaltres mateixos sobre la Terra (sinó ens enfonsaríem
cap al centre de la Terra o bé, sortiríem volant) però en sentit contrari. Aquesta
força que el planeta Terra fa sobre el nostre cos és el que anomenem pes (d’acord amb la segona Llei de
Newton obtindrem el nostre pes multiplicant la nostra massa per l’acceleració
de la gravetat terrestre, que equival a uns 9’8m/s2).
L’atracció gravitatòria de la Lluna és una sisena part de la de la Terra,
això fa que molta gent pensi, erròniament, que si un pesa 60kg ha la Terra,a la
Lluna només pesarà 10kg. El que succeeix en realitat és que, la massa de l’individu
és la mateixa, però varia la força d’atracció gravitatòria sobre l’individu: si
es troba a la Terra suportarà una força d’aproximadament 590 N (N és un Newton, la unitat de mesura de
la força en el Sistema Internacional), mentre que a sobre la superfície lunar
la força serà de 98 N.
En el cas d’una persona sobre la superfície de la Terra, si els forces són
iguals, com és que els cossos cauen cap a la Terra i la Terra no cau cap als
cossos? Doncs perquè, com ja hem dit, com més massa, més resistència a moure’s,
i la Terra és milions de milions de vegades més massiva que una persona, per
tant, li costa molt més accelerar – se que no pas a un objecte sobre la seva
superfície. Afortunadament.
Per saber – ne més:
- Física per a la ciència i la tecnologia. Autors: Paul A. Tipler i Gene Mosca. Editorial Reverté.
- 100 Preguntes de Física. Per què volen els avions de paper i per què volen els de debò. Autor: Jordi Mazon Bueso. Editorial. Cossetània Edicions.
- Article del blog Ciència al Carrer: El Bosó de Higgs. Autor: Tony Marzoa Domínguez. Enllaç: http://cienciacarrer.blogspot.com.es/2012/07/el-boso-de-higgs.html
- Curs de mecànica newtoniana al MIT, per Walter Lewin (en anglés). Enllaç: http://ocw.mit.edu/courses/physics/8-01-physics-i-classical-mechanics-fall-1999/
No hay comentarios:
Publicar un comentario