Sant Albert Magne va néixer a Lauingen, Baviera, entre 1193 i 1206 (la
data no està del tot clara) en una noble família de la diòcesis de Augsburg.
Va començar els estudis sobre lleis a Pàdua (Padova, Itàlia) al voltant de
1220, on va profunditzar en els estudis de la filosofia aristotèlica. L’any
1224 sentí la crida de Déu i entrà a formar part de la Ordre de Predicadors .
L’any 1228 retorna a la seva pàtria i es dedica a la ensenyança a Colonia, tot i que va anar a altres centres
i va acabar de professor a La Sorbona de París, a on va tenir de deixeble
predilecte a Sant Tomàs d’Aquino.
Apart de predicar i de dedicar – se a la docència, a París, va treballar en
la traducció, classificació i comentant el textos d’Aristòtil. També va
estudiar botànica i alquímia i va realitzar nombrosos experiments els quals,
ell entenia, servien per a classificar els fets observar, idea força diferent
de la dels fundadors de la ciència moderna com va ser Galileo Galilei.
Un dels seus treballs més importants va ser el descobriment de l’arsènic (en botànica i alquímia), tot i
que també va fer treballs destacables en els camps de la geografia i l’astronomia
on explicava, amb arguments força sòlids, que la Terra no era plana sinó rodona.
.jpg)
L’any 1260 va ser ordenat bisbe de la seu de Ratisbona, càrrec que va
abandonar l’any 1263, desprès d’haver solucionat greus problemes de la diòcesi
amb el consentiment del Papa Urbà IV.
Va morir el 15 de novembre de 1280 (a la edat de 87 o 74 anys, depenent de
les fonts) .
L’any 1622 va ser beatificat, tot i que la canonització no va ser fins el
16 de desembre de 1931, per el Papa Piu
XI, que el va proclamar Doctor de la
Església, títol equivalent a la canonització.
No hay comentarios:
Publicar un comentario