Noves llums per a veure el món microscòpic.

L’Alba d’una nova era per a la investigació a Catalunya.

“És molt difícil imaginar totes les bogeries, que les coses són en realitat

Els electrons actuen com ones... Bé, no exactament...

Actuen com partícules... Bé, no exactament...”

Richard P. Feynman

L’any 1896 l’alemany Wilhem Röntgen va descobrir els raigs X, donant el tret de sortida a una nova era per a estudiar el món microscòpic.

Aquest descobriment va fer possible que Ernest Rutherford pogués veure, per primera vegada, l’aspecte de l’àtom. Aquesta troballa va suposar una autèntica revolució i va obrir les portes a la física quàntica, que estudia les partícules més diminutes de la matèria, mostrant – nos un món desconcertant i misteriós.

Avui dia, un segle i escaig desprès, aquest micromón segueix fascinant a la ciència. El passat mes de març de 2010 es va inaugurar a Cerdanyola del Vallés ALBA, el Laboratori de Llum de Sincrotró, que es troba entre els millors del món. El projecte ha estat impulsat per el Doctor Ramón Pascual, catedràtic de Física Teòrica de la UAB i president de la Comissió Executiva de l’ALBA.

ALBA és l’únic Sincrotró que tenim al sud – oest d’Europa, i permetrà que molts dels investigadors espanyols que, fins ara, havien de marxar a l’estranger a realitzar els seus experiments, tinguin fàcil accés a la llum que es genera al sincrotró.

Amb aquesta llum podran registrar des dels processos que duen a terme els virus per a infectar cèl·lules, fins a l’anàlisi dels pigments d’un retaule gòtic del segle XV sense danyar – lo.

Tot això està molt bé, però, per a què més serveix i, què és un Sincrotró? Doncs bé, un Sincrotró no és una altra cosa que un anell circular de grans dimensions, a l’interior del qual es fan corre electrons a velocitats properes a la de la, és a dir, a energies molt elevades.

El moviment dels electrons genera corrent elèctric (el que ens arriba a casa esta causat per aquest fenomen físic), aquest “corrent” generat al sincrotró emet una llum de propietats extraordinàries que es pot utilitzar per a penetrar en qualsevol tipus de material.

Això es deu a que la ona de llum del sincrotró és molt més intensa que qualsevol altra font de llum convencional: ni més ni menys que un milió de milions de vegades més intensa que la llum solar!

Els electrons viatgen per l’anell de l’ALBA en formes de “paquets” que emeten llum polsada, la qual cosa permet fer “fotografies” de l’objecte que es vol estudiar. La qual cosa fa possible que aquesta llum sigui tan útil i indispensable per als investigadors que desitgin estudiar estructures molt petites.

El sincrotró es pot utilitzar com a eina insubstituïble en molts camps d’investigació, des de la física i la química, fins a la medicina o la biologia, fet que demostra la importància de la interdisciplinació en els temps que corren. A més, també pot aplicar-se per a fabricar objectes molt petits (nanotecnologia), per a dissenyar diversos tipus de fàrmacs o, fins i tot, per a desenvolupar nous materials enfocats a diverses indústries, per exemple, materials per a la construcció d’estructures de gàbies per a l’aqüicultura.

El fet de que a Catalunya es pugui disposar d’un parc científic d’aquesta importància condicionarà el País com un centre de recerca d’alt nivell, poden rebre a investigadors d’aquí, però també a investigadors estrangers provinents de la resta d’Europa, la qual cosa produirà grans beneficis culturals, científics i econòmics.

Considerar els laboratoris de llum per a la investigació i recerca científica ajuda a avançar la ciència en totes les seves diferents disciplines, de fet, el meu professor de Química General, en certa ocasió va dir: “Abans, quan els químics volien estudiar una mostra, la dissolien a lo bruto perdent molt de material per el camí... Llavors van arribar els físics i ens van donar els Raigs X, revolucionant l’estudi microscòpic amb aquestes fonts lluminoses i, de pas, rebaixar les despeses de material perdut al laboratori...”, comentari que torna a donar força a la importància de la interdisciplinació i, també, a la inversió econòmica en estructures dedicades a la investigació.

El matemàtic de la UPC Claudi Alsina, a la seva obra “El Club de la Hipotenusa” va escriure: “La rivalidad entre equipos de fútbol nunca tendrá la tradición que tiene estra rivalidad entre disciplinas. El dinero para la ciencia es escaso y los aspirantes son muchos”. Vist aquest comentari, potser forà bo considerar i replantejar-se en que s’inverteixen els diners dels fons públics ja que, com s’ha vist abans, la interdsiciplinació és molt important per a la ciència i la “competició”, la rivalitat, no fa altra cosa que perjudicar-la.

Amb la posada apunt final d’avui del Sincrotró ALBA ha començat una nova etapa de recerca a Catalunya, la llum emprada en la investigació en aquest laboratori pot encendre de nou la torxa de la recerca catalana.