La impressora làser i la impressora convencional funcionen a partir de la
idea de la xerografia (xero és una paraula grega que significa sec; xerografia perquè no s’utilitza
tinta líquida) desenvolupada per Chester Carlson el 1940 a partir de la seva
patent del procés xerogràfic.
Aquest procés es basa en l’ús d’un
material fotoconductor (es tracta d’un
tipus de material que és mal conductor elèctric a les fosques, però que es
transforma en bon conductor elèctric al ser exposat a la llum),com ara el seleni, per a recobrir el tambor de la impressora.
Primer, el tambor queda carregat elèctricament de manera positiva a la
foscor, llavors, una lent projecta la lletra que vol ser impresa (en el cas d’un
text) sobre el tambor. Degut a la llum projectada, la càrrega del tambor adopta
la forma de la lletra, ja que la superfície es torna únicament conductora a les zones il·luminades per la lent.
Seguidament, sobre el tambor s’espargeix el tòner. El tòner es concentra a la zona carregada positivament, ja
que ell es troba carregat negativament (si recordes, les càrregues de signe
oposat s’atrauen mentre que les de signe igual es repel·len).
Finalment el tambor gira sobre el paper i el tòner s’adhereix a la
superfície d’aquest, ja que els cilindres per on passa el paper es troben a
alta temperatura i “desfan” el tòner, que acaba empapant el paper; el resultat:
la impressió en tinta sobre paper.
En el cas de la impressora làser el procés xerogràfic és exactament el mateix,
la única diferència es troba en que, en comptes d’emprar el tòner (o tinta) i
la lent, s’utilitza un raig làser.
No hay comentarios:
Publicar un comentario