El Diable (o Dimoni) de Tasmània és un marsupial que només es troba a la
illa de Tasmània, d’aquí el seu nom.
Es tracta d’un animaló semblant a un gos de color negre que desprèn un olor
molt característic i, sobretot, molt desagradable a causa de l’estrés. És conegut
per la seva gran agressivitat entre els membres de la seva pròpia espècie (d’aquí
la part de Diable del seu nom). Fins i
tot, mascle i femella, s’arriben a mossegar ferotgement durant la còpula! Tot i
que els experts consideren que aquesta conducta durant la còpula és una mostra
d’amor, les mossegades que es fan i les ferides que es causen no poden ser
classificades com a lleus...
Des de la colonització d’Austràlia fins a 1941 es va caçar a aquest animal
perquè es considerava perillós per a la ramaderia a les illes. Aquest fet va reduir
dràsticament la població a la illa i va portar a catalogar la espècie com a “en
perill d’extinció”.
Tot i que està prohibit caçar – lo, des de 1996 la espècie s’ha tornat a
veure amenaçada per un fet, aquest cop, de caire biològic que ha reduït la
població entre un 20% i un 50% d’exemplars en llibertat. L’amenaça és un tipus
de càncer que només afecta a aquesta espècie i que presenta un índex del 100%
de mortalitat en tots els individus infectats.
Es tracta d’un tipus de càncer parasitari i contagiós que comença a aparèixer en forma de ferides al voltant de
la boca de l’animal, i comença a desenvolupar tumors per la cara de l’animal que
poden arribar a propagar – se per tot el cos. La majoria dels cops, els tumors
facials dificulten l’alimentació de l’animal, fins a impossibilitar – lo del
tot per a alimentar – se i acaba morint – se de gana.
La propagació d’aquesta malaltia es deu al fet esmentat anteriorment de que
els diables solen mossegar – se uns als altres. Quan ho fan, algunes de les
cèl·lules del tumor de l’animal malalt, que es troben al voltant de la boca, es
desprenen penetren a les ferides de l’animal agredit i llavors es dóna el
contagi.
Les primeres investigacions sobre aquesta malaltia (també coneguda com la Maledicció del Diable) semblaven
apuntar que l’origen de la malaltia era un virus, però recents
investigacions de les Universitats de Sydney
i de Griffith i del Consell Australià d’Investigació de la Universitat de
Tasmània han demostrat que la malaltia i la transmissió d’aquesta es deuen a la
baixa diversitat genètica del Diable. El fet de tractar – se de una espècie que
només es troba a la illa de Tasmània l’ha transformat en una espècie molt
vulnerable a agents infecciosos externs. A més, les cèl·lules canceroses
contenen anticossos propis del Diable i, per tant, els anticossos de l’animal
infectat no són capaços de reconèixer com a perilloses les cèl·lules tumorals i
són del tot incapaços de reaccionar i enfrontar – se a aquestes.
La investigació duta a terme a Austràlia ha permès seqüènciar els gens de
les cèl·lules canceroses i han pogut descobrir quins són els encarregats de la
transmissió del càncer. Aquesta important recerca podria minimitzar el mal
produït per aquesta malaltia.
Recents equips mèdics i de conservació ambiental han iniciat campanyes per
a salvar a aquesta espècie, tresor de la biodiversitat terrestre i, per a
intentar evitar l’aparició de la possibilitat d’un càncer contagiós en la
espècie humana.
Per saber – ne més:
Revista Investigación y Ciencia nº419. Article “El
cáncer del diablo” de Menna E. Jones i Hamish McCallum
No hay comentarios:
Publicar un comentario